Ansietat o TDAH? Quan una cosa pot amagar l’altra
Fa temps que vius amb ansietat. Et costa desconnectar, et sents desbordat i tens la sensació que sempre vas un pas per darrere. Però, i si darrere d’aquest malestar hi hagués alguna cosa més?
Moltes persones adultes conviuen amb una sensació constant d’angoixa, estrès o desbordament. En alguns casos, aquest malestar és el problema principal. En d’altres, pot ser la conseqüència d’un TDAH que ha passat desapercebut durant anys.
L’ansietat i el TDAH comparteixen alguns signes:
* Dificultat per concentrar-se.
* Sensació de tenir el cap sempre en marxa.
* Oblits freqüents.
* Desorganització.
* Inquietud o irritabilitat.
Per això, no sempre és fàcil distingir què hi ha darrere del malestar.
Quan l’ansietat és una conseqüència
Viure durant anys intentant compensar dificultats d’atenció, d’organització, de planificació o d’impulsivitat pot generar un gran desgast emocional.
Moltes persones acaben pensant que són desordenades, poc constants, massa impulsives o que simplement no s’esforcen prou.
La realitat, però, pot ser una altra.
No totes les dificultats d’atenció són un TDAH, ni tota l’ansietat té el mateix origen.
Entendre l’origen és el primer pas per trobar el tractament més adequat
Una avaluació neuropsicològica permet entendre què està passant i diferenciar si el malestar és principalment emocional, cognitiu o si conviuen totes dues situacions. Posar nom al que passa no és posar una etiqueta.
És entendre millor el propi funcionament i començar a buscar solucions adaptades a cada persona.
Entendre què hi ha darrere del malestar no sempre canvia el passat, però pot canviar completament la manera d’afrontar el futur.
